Hip Hop

El hip hop és un moviment cultural que va néixer a principis dels anys 1970 entre les comunitats afroamericanes i llatinoamericanes del barri Sud del Bronx, al districte del Bronx de Nova York.
La concepció clàssica del hip hop es centra en la existència de quatre aspectes o "pilars" de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o turntablism), el Breakdancing (o BBoying) i el Graffiti. Hi ha qui donen la mateixa importancia a altres pilars com el beatboxing, l'activisme polític, el disseny de roba, el de complements…

La unió de dos dels elements, el MC (Master of Ceremony) i el DJ (Disc Jockey), conformen l'estil musical del hip hop: el RAP.
El Rap, consisteix en cantar o parlar lletres rimades acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat.
L'estil musical que acompanya el MC és una evolució del Funk i el breakbeat, que també pot ser instrumental. La música Hip hop es caracteritza per la seva rítmica i/o ballabilitat.
El Turntablism o DJing és l'art de crear música mitjançant tècniques amb discos de vinil, com breakbeat, scratch, beat juggling, etc.

El BBoying és l'art de ballar el breakdance. A la persona que practica aquest ball se'l denomina b boy, b girl, fly girl o breaker. També se li diu b-boy/girl al que segueix aquesta cultura.

El Graffiti és la principal expressió del Hip hop en les arts plàstiques. Consisteix en pintar amb pintura en aerosol sobre superfícies urbanes com poden ser murs de qualsevol material, així com trens, portes, mobiliari urbà i altres. El més comú és que els artistes dediquin les seves obres a pintar el seu nom o sobrenom. La estètica dels graffitis ha influït en la historieta (com en les tires de The Boondocks) i en el disseny de roba, portades de discos, i altres objectes.

• El Tag va bastant unit amb l'art del Graffiti, els escriptors que pinten les seves obres en el mobiliari urbà solen firmar-les amb un gargot personal, l'anomenat Tag, però no sempre van units a la obra pintada, es poden trobar personalitzats sense relacionar-se amb cap graffiti pels carrers, acció denominada Taggejar i, posteriorment evolucionada a Takejar per la seva estreta relació amb els retoladors Taker amb el que se solen fer aquestes firmes.

El beatboxing és la tècnica d'imitar amb la boca sons de percussió o instruments propis de la música rap o hip hop.

Origen del mot

La construcció del terme hip-hop sovint s'atribueix a Keith Cowboy, un raper amb Grandmaster Flash and The Furious Five. Malgrat que Lovebug Starski, Keith Cowboy, i DJ Hollywood ja van fer servir aquest terme quan la música que hi corresponia encara era coneguda com a disco rap, es creu que Cowboy va crear l'expressió mentre feia broma amb un amic que s'havia allistat a l'exèrcit mentre feien scat amb les paraules "hip/hop/hip/hop" d'una manera que parodiava la cadència rítmica del caminar disciplinat dels soldats. Més tard, Cowboy va treballar més les possibilitats d'aquests mots en una interpretació pública, cosa que va ser ràpidament imitada per altres artistes, com per exemple la cançó Rapper's delight de The Sugarhill Gang. El qui havia estat membre dels Black Spades, Afrika Bambata és considerat el primer en haver emprat el terme per descriure la subcultura a la qual pertany el hip-hop, tot i que també s'ha suggerit que possiblement el terme originalment va ser emprat de manera burlesca o amb despreci contra el nou tipus de música. The first use of the term in print was in the Village Voice by Steven Hager, later author of a 1984 history of hip hop